El Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir va ser creat l’any 1982 per Carole Roussopoulos, Delphine Seyrig i Ioana Wieder (Les Muses s’amusent, les Insoumuses Collective).
Aquestes tres militants i activistes feministes, professionals del vídeo, van centrar els seus objectius en la conservació i la creació de documents audiovisuals que s’havien creat fins llavors sobre la història de les dones, els seus drets, les seves lluites i les seves creacions. Al mateix temps, van seguir treballant com a directores. El centre es va tancar l’any 1993, principalment, per motius econòmics, i va renéixer el 2003 amb un nou equip.
Quina és la vostra història?
La missió principal del centre segueix sent acomplir els objectius de les seves creadores: difondre, conservar i seguir completant l’arxiu de documents audiovisuals, compost sobretot per vídeos sobre la història de les dones, les seves lluites i les seves creacions.
L’any 2003, es van afegir nous propòsits:
-Educar en la imatge i anàlisi dels estereotips, en relació amb el gènere i l’orientació sexual a escoles, associacions i activistes.
-Organitzar projeccions, debats i tallers a les presons.
-Participar en la creació contemporània.
El centre considera que és important treballar amb artistes i ha creat Travelling feminist, un col·lectiu format per acadèmiques, curadores i artistes, del qual va sorgir la idea de d’organitzar dues exposicions: “Les muses insoumises, Delphine Seyrig, entre el cinema i el vídeo feminista”, al LaM Museum (Lille, Françe), i “Musas Insumisas. Delphine Seyrig y los colectivos de vídeo feminista en Francia en los 70 y los 80”, al Museu Reina Sofia, a Madrid. Ambdues exposicions van ser creades per Nataša Petrešin-Bachelez i Giovanna Zapperi.
Fotografia històrica del Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir.
Segons el seu punt de vista, quin és el significat polític de la vostra pràctica col·lectiva?
Nosaltres treballem per preservar i per posar en valor el patrimoni audiovisual de les dones i proporcionar eines per a l’anàlisi de gènere als públics més joves i als professionals amb qui estan en contacte. El compromís feminista i de la ciutadania és el que ens impulsa a continuar.
Considerem que és essencial aconseguir que les creacions feministes siguin conegudes, per aprendre a analitzar i criticar films amb les “ulleres de gènere”. Treballar amb públics que viuen aïllats, com per exemple reclusos, és fonamental i ens porta a compartir la nostra passió pel cinema independent i l’activisme feminista.
Expliqueu-nos una mica la importància, i per què ara és el moment, de la vostra tasca col·lectiva.
Fotografia històrica del Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir.
Quina importància té el reconeixent de l’existència de projectes col·lectius a la Història del cinema i, sobretot, a la història de les creacions fílmiques feministes?
La feina que hem fet al llarg d’aquests anys ha ajudat a donar visibilitat a creacions feministes i de les dones. Els tallers, les projeccions i els debats ofereixen una oportunitat per parlar de cinema feminista i sobre temes socials que afecten les dones i sobre LGTBIQ.
A quina estratègia responen els col·lectius? Què volen rebatre del model hegemònic? Quines innovacions es duen a terme a les estructures de producció en una organització col·lectiva?
La majoria dels films dirigits col·lectivament són dels setanta i dels vuitanta. Actualment, la pràctica més habitual és la direcció individual. A l’hora de seleccionar temes i el discurs polític, tant la pràctica col·lectiva com la pràctica individual mostren un compromís militant, però no només això. Els films també demostren un interès en la creació de les dones sense un discurs explícitament feminista. A nosaltres, i al centre, ens interessa arxivar i difondre tots aquests films que expliquen una part de la història de les dones i del cinema, feminista i sobre temes LGTBIQ.
Fotografia històrica del Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir.
Avui dia és clau continuar amb la nostra tasca d’arxivar, preservar, restaurar i seguir documentant nous films. També és important continuar amb l’educació en la imatge i l’anàlisi d’estereotips de gènere. Malgrat el confinament i els atemptats terroristes a França, seguim treballant encara que sigui d’una altra manera. Sobretot de forma virtual i sense perdre el contacte amb els col·laboradors i el nostre públic. El moviment #Metoo i l’activisme LGTBIQ ofereixen una gran oportunitat per tal que la gent descobreixi films de la nostra col·lecció. S’ha despertat un nou interès pels films de la directora Delphine Seyrig, per exemple, i un compromís internacional per les directores feministes.