Des del 2001, Cinenova ha estat gestionada per voluntàries que s’han dedicat a recopilar els films, les històries i les polítiques que conformen la col·lecció, i han cregut que era necessari que l’associació seguís sent autònoma i que distribuís activament, en lloc de fer-ho de forma dispersa, a arxius més grans i més generals. Aquest grup de voluntàries és conegut com el Cinenova Working Group (Grup de treball de Cinenova).

Encara que no tingui una base estrictament lligada a un sistema d’afiliació, totes les decisions, pel que fa a la forma de treballar amb la col·lecció, es comuniquen i es prenen a partir del diàleg amb cineastes i grups especialitzats, que són convidats i que sovint demanen consultar documents i treballar a Cinenova. Els membres del Cinenova Working Group fan les funcions d’un comitè d’organització i treballen de forma col·lectiva i voluntària per assegurar-se que es té cura de la col·lecció i del seu accés públic. I, com que és una organització infrafinançada, s’encarreguen de lluitar per evitar una replicació de models de treball abusiu.

Fotografia promocional del web de Cinenova.

Les taques necessàries del dia a dia són, a la vegada, la recerca per a la col·lecció i les cineastes. Algunes de les obres que distribuïm no estan en bones condicions, i algunes d’aquestes peces de la col·lecció són l’única còpia que queda d’una obra. En lloc d’ocultar aquestes condicions materials, ens agrada fomentar la conversa i compartir els diferents tipus de precarietat que ens trobem, els materials i la història de la col·lecció que segueix resistint. Això és el que defineix els esforços del grup de treball i les col·laboracions de tots els àmbits.

Considerem que és extremadament important per al treball de les cineastes i de les professionals del vídeo, a qui representem, que es mantinguin unides. La col·lecció és una recopilació de diferents elements, que ha anat evolucionant amb el temps i en què hi han treballat diverses persones. Per a nosaltres, la distribució ha estat un procés per recontextualització i de reflexió sobre aquesta distribució des de diferents polítiques, a partir del desig i de la contingència, en lloc de fer-ho amb una autoritat delegada (“en nom de”) que implicaria un contracte de distribució. Per tant, els films han de transcendir els debats del moment, s’han de veure al costat d’altre creacions contemporànies, al cinema, en vídeo o en qualsevol altre format, o a plataformes que no necessàriament estaven previstes durant gran part del període d’existència de l’organització.

Inicialment, Cinenova distribuïa treballs cinematogràfics a nivell nacional a través de programacions temàtiques que abordaven històries oposades, les lluites postcolonials i descolonials, el treball (reproductiu) i representacions de gènere i de sexualitat que formaven part de l’extensa col·lecció, i en destacava les relacions i les possibles connexions que presentaven totes aquestes temàtiques de lluita. Quan, el 2001, es va deixar de disposar de finançament, també es va deixar de disposar de temps per mantenir l’estratègia de distribució o per dur a terme altres tasques que s’estaven desenvolupant en aquell moment en altres àrees. Vam començar aquest procés de canvi amb un adjectiu. Vam passar de vídeos i cinema de dones a vídeos i cinema feminista, que formaven una col·lecció de treballs audiovisuals realitzats per directores que s’identificaven com a donxs, persones transgènere, diversitat de gènere o persones no-binàries. D’aquesta manera ampliàvem el significat del terme en el feminisme.

Des del 2014, un creixent nombre d’obres digitalitzades de la col·lecció estan disponibles per ser visionades pel públic general. I hem començat a entendre i fer servir el terme “programació com a distribució” o “programació distribuïda”. D’aquesta manera, compartim el coneixement de la nostra col·lecció com un tot, i és un recurs que es podria activar en el futur, no només mitjançant treballs individuals.

Una de les qualitats més pràctiques que podríem prendre com a model, influència o protocol és la cura que es necessita per atendre una organització influenciada pel feminisme, les anàlisis de classe, de raça, de discapacitat, de qüestions de justícia social i com es representa als mitjans de comunicació mentre s’adapta a les exigències legals que calen per dirigir una societat anònima amb un estatus d’associació benèfica al Regne Unit.

Aquest moviment entre diferents idees i pràctiques és crucial per la feina que fem entre totes i, en el procés de dur-la a terme, estem construint habilitats relacionals i de comunicació amb els altres. No volem aplicar un mètode radical, sinó que treballem i fem el que és necessari per mantenir la col·lecció, des de fa un llarg període de temps, i la majoria d’aquest temps ho hem fet amb molt pocs recursos.

Tota la feina que duem a terme es fa en espais gestionats per voluntàries, espais artístics públics, amb programació autogestionada, contextos educatius, socials i comunitaris, públics i privats. Mentre que cada vegada hi ha menys sales de cinema independent, hi ha hagut un increment en les programacions de films i de vídeos en contextos artístics i en museus, en línia i, fins i tot, a espais polítics, a més de molta recerca en educació superior. Us animem a que fomenteu el diàleg que acompanyi les projeccions, que coordinem i que organitzeu, per establir connexions amb altres grups que siguin als llocs on es mostri o on es projecti una obra, i que convideu altres persones per contextualitzar, per veure, per comissariar i per escriure sobre les diferents peces de la col·lecció.